Ef-frónt’it, a.
a. [Fr. effronté.] Marked by impudence; barefaced. [Obs. and rare.] “His effrontit, shameless face.” Bp. Taylor.
a. [Fr. effronté.] Marked by impudence; barefaced. [Obs. and rare.] “His effrontit, shameless face.” Bp. Taylor.